resum del post del meu bloq:
Si no hi ha feina per tots cal trobar quina feina podem fer, i potser fins i tot hauríem de pensar en readaptar l’ensenyament de l’arquitectura a tots els canvis. Ep!, que això no vol dir que l’Arquitectura deixi de ser Arquitectura. Però alguns canvis si que hi haurà:
1. Penso que deixarem de treballar la construcció en pams per treballar al cm (que de moment no és així, mentre que el CTE ja dona els mínims en mm).
2. Probablement tendirem al prefabricat, tant per reduir sinistralitat (que som capdavanters), com per disposar de garanties de qualitat, costos i terminis.
3. Els despatxos es faran grans o individualitzaran (a d’altres llocs ja està passant), per tant seran negocis, i com a tal tendiran a l’especialització per tal de rendibilitzar.
Quines opcions de feina tindrem?
1. Ensenyament: Suposo que seguirà semblant, només caldrà reciclatge en els nous sistemes constructius.
2. Administració: No sé gens en que pot variar, més que em sembla que es tendirà a portar les administracions de forma més “empresarial”.
3. Autònoms individuals: sense massa possibilitats de créixer com a despatx, i per poder sobre viure serà imprescindible estar molt especialitzats, difícilment es podrà seguir fent de tot. Caldrà veure nous camps d’especialització fins ara una mica arraconats per part del arquitectes com pot ser l’interiorisme, estands de fires, escaparatisme, escenografia, assessoraments, informàtica especialitzada,…. o tot allò que a cadascú de li pugui ocórrer
4. Empresaris de despatxos d’arquitectura: Seran els grans despatxos, com sembla que s’està tendint a la majoria de països occidentals (aquí inclòs), que pocs despatxos faran la majoria de les feines. Els propietaris podran ser supervisors de la feina, però poc projectaran, caldrà que facin d’empresaris, i possiblement els caldran coneixements extres que ara no tenim tipus administració d’empreses.
5. Treballadors de despatxos: treballaran pels anteriors, i possiblement siguin els que realment projectin. També és molt probable que siguin més especialitzats que ara, ja que caldrà que les empreses siguin rendibles, i per tant reestructurar la feina.
6. Treballadors per a d’altres tipus d’empresa: en aquest darrer cas és on caldrà que aparegui tot el vano de possibilitats, des de tècnics fins a directius. Aquí hi anirà cada vegada més proporció d’arquitectes, com ja passa a enginyers o llicenciats en dret, i és important de veure quines són les nostres capacitats per poder obrir el màxim el ventall de possibilitats. Possiblement en aquests aspectes ens calgui reflexionar-hi força per donar el màxim valor al nostre títol i als nostres companys.
Josep M Cunill
còpia del post del blog personal:
Aquesta és la meva visió actual, el que és segur és que encara ens cal reflexionar-hi molt entre tots.
